 |
I un dia vas passejant pel carrer i de sobte uns ulls et miren fixament...una mirada tendre que et sedueix profundament, li tornes la mirada, l'acaricies i segueixes el teu camí...i de cop mires enrere i et segueix de prop amb un caminar majestuós...i te n'adones que estàs perdut, que ja t'ha caçat...i decideixes rendir-te i el convides a entrar a casa...i com a qualsevol altre convidat li ofereixes que es quedi a dinar i quan acaba sense demanar permís s'asseu al sofà on tu sempre t'asseus i s'hi estira i hi fa la migdiada...i es lleva a l'hora de sopar i es clar doncs l'hi doncs sopar i com que es tard i ja es de nit...el convides a passar la nit, li prepares el llit de convidats però de cop el trobes dormint al teu llit...i així sense adonar-te'n es com ell es fa l'amo de les teves coses...i sense que te n'adonis de tu mateix...i la teva casa acaba sent la seva...i un dia et mira amb condescendència i decideix que et deixarà viure al seu pis però amb les seves condicions...quan arribis a casa no sempre t'ha de venir a dir hola però tu si a ell, l'hi has de posar menjar i aigua i que no n'hi falti mai i tindrà dret també a menjar del teu quan ho cregui convenient, rascarà el seu (teu) sofà, et farà un racó al seu (teu) llit i hauràs d'estar sempre disposat a que puji a la teva falda per dormir quan ell vulgui i acariciar-lo quan ell ho desitgi...i així seria una història quasevol de quan un gat decideix adoptar un ser humà...i et deixa viure a la república independent de casa seva...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada