Caminant entre multituds, rostre darrera rostre són el reflexe de les preocupacions que tenim el dia a dia, que els mitjans de comunicació no paren de repetir-nos...i les nostres paraules últimament són les mateixes...crisi, retallades, estafes, deutes, atur...i pressa per arribar no sé a on?...perquè ens diuen que el futur és negre, que el present és dolent i que al passat ja no hi tornarem mai...i de cop entre tanta multitud et falta aire, t'angoixes, et preocupes i et contamines d'aquest bucle de pessimisme que ens envolta...conseqüència d'aquest món egoista, individual, interessat...fins que de cop alguna cosa canvia...et relaxa, et dóna esperança, alegria, ganes de lluitar...és la mirada i el somriure d'un nen, un somriure gratuït que no espera res a canvi, que només mira i et somriu i que amb la seva innocència no se n'adona de tot el que passa i del que ens espera i de cop ens recorda que al passat s'hi pot tornar perquè et recorda la infància, la felicitat, la il.lusió...que és possible ser feliç en un present i que no tenim més remei que lluitar perquè aquest nen no deixi de somriure mai...
Gràcies pel teu pensament! És realment cert :D
ResponElimina