Un cor trencat, apadeçat és el que moltes vegades ens trobem quan viatgem al món dels sentiments d'altres persones i fins i tot el nostre...estimar és molt bonic però les conseqüències d'un amor que s'acaba pot ser un cor ple de ferides, amb cicatrius que no s'han tancat i amb un cor que li costa tornar a bategar perquè té por de fer-se un altre cop mal...les ferides del cor i del cos tenen els seus paral.lelismes...quasi tots tenim una cicatriu en el nostre cos possiblement per alguna caiguda p.ex anant en bicicleta o una cremada cuinant...aquesta cicatriu ens recorda com ens vem fer la ferida i ens ha fet aprendre a prendre mesures per no cometre imprudències mentre anem a bicicleta o bé cuinem, però en cap cas ens hem prohibit tornar a cuinar o anar en bicicleta...el mateix ha de passar en l'amor les males experiències ens han d'ajudar a aprendre dels errors que hem comès, però mai en cap cas ens ha d'impedir estimar de nou amb la mateixa força que hem estimat anteriorment...les experiències anteriors ens han d'ajudar a aprendre a estimar de nou i no a intentar repetir certs errors però hem de pensar que cap persona és igual a l'anterior i nosaltres mateixos som els mateixos...els sentiments s'han de gaudir amb llibertat i no hem d'impedir un amor futur jutjant un amor passat..aquí us deixo un conte de Jorge Bucay que explica molt bé per mi que és l'amor!!! ESTIMEU I SEREU ESTIMATS, SI US OBLIDEU D'ESTIMAR US PODEU OBLIDAR DE VIURE!!!
"Vull que m'escoltis, sense jutjar-me.
Vull que opinis, sense donar-me consells.
Vull que confiïs en mi, sense exigir-me.
Vull que m'ajudis, sense pretendre decidir per mi.
Vull que em cuidis, sense anular-me.
Vull que em miris, sense projectar els teus somnis en mi.
Vull que m'abracis, sense asfixiar-me.
Vull que m'animis, sense abocar-me.
Vull que em sostenguis, sense fer-te càrrec de mi.
Vull que em protegeixis, sense amagar-me la veritat,
sense mentides.
Vull que estiguis a prop, sense invadir-me.
Vull que coneguis les meves virtuts i els meus defectes,
que els acceptis i no intentis canviar-los.
Vull que sapigues que avui, avui pots comptar amb mi...
sense condicions."
Vull que opinis, sense donar-me consells.
Vull que confiïs en mi, sense exigir-me.
Vull que m'ajudis, sense pretendre decidir per mi.
Vull que em cuidis, sense anular-me.
Vull que em miris, sense projectar els teus somnis en mi.
Vull que m'abracis, sense asfixiar-me.
Vull que m'animis, sense abocar-me.
Vull que em sostenguis, sense fer-te càrrec de mi.
Vull que em protegeixis, sense amagar-me la veritat,
sense mentides.
Vull que estiguis a prop, sense invadir-me.
Vull que coneguis les meves virtuts i els meus defectes,
que els acceptis i no intentis canviar-los.
Vull que sapigues que avui, avui pots comptar amb mi...
sense condicions."
Jorge Bucay
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada