Avui us presentaré el meu racó de pensar...el meu refugi personal quan sento que alguna cosa a la meva vida no acaba de funcionar...no us ha passat mai que algun pensament, remordiment o sentiment us agobia de tal manera que sou incapaços de fer les coses habituals del dia a dia? Doncs quan això passa el millor és fer una parada tècnica, allunyar-vos de tot el que us rodeja i buscar un lloc que us relaxi, dongui pau, respireu tranquil.lament i així és quan poc a poc surt el que us preocupa i podeu mirar d'analitzar-ho per buscar com afrontar el problema, afrontar-lo de cara a cara, sense excuses i sense pors...és una teràpia molt recomanable...heu de buscar un espai que us aporti tranquil.litat, on no us pugui trobar ningú i us recomano que sigui a plena naturalesa, lluny de la ciutat...despulleu-vos de tot el que us envolta i quedeu-vos sols amb vosaltres mateixos...torneu a ser com nens ...però no cometeu l'error d'agafar-vos com una espècie de cara a la paret o com una eina de càstig sinó que ha de ser una eina de reflexió i recapacitació per entendre el que ens passa, qui som, que volem ser i a on volem anar...només així serem capaços de tenir bones relacions amb els que ens envolten...si cuidem el nostre cos anant al gimnàs i fent dieta, anem a la perruqueria per estar guapos, llegim llibres i diaris per culturitzar-nos i informar-nos...hem de cuidar i mimar les nostres emocions i sentiments només així podrem ser millors persones i exigir als altres el mateix...SIGUEU FELIÇOS...;)
Totalment d'acord!
ResponEliminaFelicitats per la primera entrada!!!!!
De moltes, moltes!!!
Salut
Doncs molt bé guapa! Per fi he trobat un moment per llegir amb tranquil.litat bocins i bonics pensaments d'una dona inconformista! M'encanta el títol.
ResponEliminaHe començat pel segon, que fins i tot m'ha agradat més que el primer.
Continua, que aniré llegint